Escorpí cec
Belisarius xambeui | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Arachnida |
Ordre | Scorpiones |
Família | Troglotayosicidae |
Gènere | Belisarius |
Espècie | Belisarius xambeui Simon, 1879 |
Nomenclatura | |
Epònim | Pierre Xambeu |
Distribució | |
L'escorpí cec (Belisarius xambeui) és un escorpí endèmic dels Pirineus, que es troba a ambdues bandes dels Pirineus entre els 650 i els 1.500 m d'altitud. Pertany a la família Troglotayosicidae, i és l'única espècie del gènere Belisarius.
Es distribueix a banda i banda del pirineu català, però especialment a les comarques d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa, on habita les coves i el medi subterrani superficial dels boscos molt humits, com per exemple la fageda de la Grevolosa i la Fageda d'en Jordà.[1] L'àrea de distribució restringida i l'alteració del seu hàbitat fan que la seva supervivència a curt termini sigui poc probable sense mesures de conservació.
Es tracta de l'únic escorpí d'Europa mancat d'ulls. Presenta un escàs dimorfisme sexual, i com és habitual en animals que viuen en entorns amb poca llum, posseeix una baixa pigmentació. Pot mesurar fins a 40 mm. El gènere va ser anomenat en honor del general romà d'Orient Belisari, a qui segons la llegenda l'emperador Justinià deixà cec per deslleialtat, mentre que l'espècie ho va ser en honor del naturalista Vincent Xambeu,[2] que en feu el descobriment al Canigó el 1879.
Referències
[modifica]- ↑ «Govern.cat - Generalitat de Catalunya». [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ «Le Bélisaire de Xambeu Belisarius xambeui» (en francès). Fédération des Réserves Naturelles Catalanes. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2012. [Consulta: 7 desembre 2012].